El blau

La tarda despulla el blau,

una fulla reposa
sobre l'estora tardorenca.
l'Horitzó se'n va
i el capvespre s'insinua
tenyit de gris,
corren les agülles del temps
mentre els núvols
dibuixen en l'aire,
llàgrimes de sal.
Miralls d'aigua on es banya
el teu cos efímer.

Isabel Ribera i Carné

En la frágil quietud

En la fragil quietud
de l'aire hi habita un vers,
s'esllavissa entre mots
de tinta blava,
s'ajusta a la simetria 

del verb,
ressegueix la línia
del mot adient,
perfila el vers en l'ombra
d'un capvespre inacabat.
En la fragil quietud
de l'aire, sinuosa,
dansa la branca.
Navega en somnis,
dibuixa atmòsferes de paper
sobre el corrent de l'aigua.
En la fragil quietud de l'aire...

Isabel Ribera i Carné

Els meus avis

Els matins es vestien de cafè amb llet i xocolata, 
mentre al jardí hi lluïa el primer Sol.
A voltes t'arriben fotografies antigues, 
tenyides amb els colors de l'enyorança...
Estius a l'abric d'un mar blau
on hi suren els records...
De la mà dels avis, albergant en una calma
que se'm fa present, malgrat l'absència colpidora
d'aquell moment per la pèrdua del pare...
ells, els avis, no van deixar mai d'acaronar 
el meu cor petit, acompanyant-me en la solitud,
abrigant-me en el dolor, equilibrant els dies
de desencís.
Ells, els meus avis, en Josep i la Ramona,
van ser una llum molt viva per a mi.

Isabel Ribera i Carné.