Els matins es vestien de cafè amb llet i xocolata,
mentre al jardí hi lluïa el primer Sol.
A voltes t'arriben fotografies antigues,
tenyides amb els colors de l'enyorança...
Estius a l'abric d'un mar blau
on hi suren els records...
De la mà dels avis, albergant en una calma
que se'm fa present, malgrat l'absència colpidora
d'aquell moment per la pèrdua del pare...
ells, els avis, no van deixar mai d'acaronar
el meu cor petit, acompanyant-me en la solitud,
abrigant-me en el dolor, equilibrant els dies
de desencís.
Ells, els meus avis, en Josep i la Ramona,
van ser una llum molt viva per a mi.
Isabel Ribera i Carné.
No hay comentarios:
Publicar un comentario